dimarts, 26 d’abril de 2016

L'orella d'ós, una planta emblemàtica de Montserrat


Avui que celebrem la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, poso en el blog una de les plantes més emblemàtiques de la muntanya: l'orella d'ós.
L'orella d'ós (Ramonda myconi (L.) Reichenb.), és una planta que viu a les roques dels cingles ombrívols. Arrela sobretot a les fissures de la roca calcinal amb una mica de terra que es manté humida durant temps. A Catalunya, es fa als Pirineus i Prepirineus, a les muntanyes Catalanídiques fins Montserrat i isoladament al Port i al Montsià, on és molt rara. A la muntanya de Montserrat, es troba entre 700 i 1.200 metres d'altitud, però baixa fins a 475 m al camí del Forat.

L'orella d'ós

L'orella d'ós forma part d'una família botànica no gaire freqüent: les gesneriàcies, que té una gran importància en la flora dels tròpics. A Europa d'aquesta família només n'hi ha tres gèneres i sis espècies: Ramonda myconi, que només viu a l'Europa occidental (Pirineus centrals i orientals, muntanyes Catalanídiques, fins a Montserrat i el massís de la Fembra Morta), Jankaea heldrichii, que es fa al mont Olimp de Grècia, i Ramonda serbica, Ramonda nathalie, Haberlea rhodopensis i Haberlea ferdinandi-coburgi que es fan als Balcans.
L'orella d'ós va ser trobada per primera vegada a Montserrat pel metge i farmacèutic Francesc Micó (Vic 1528-Barcelona 1592) que havia prestat els seus serveis professionals al monestir de Montserrat on havia tingut algun càrrec de confiança. Les plantes que havia recol·lectat Micó a Montserrat, i que no coneixia, les va enviar a Jacques Dalechamps, que les determinà i les publicà a la seva Historia generalis plantarum, impresa a Lió el 1587. Entre aquestes inclou l'orella d'ós amb el nom d'Auricula ursi Myconi, tal com podeu veure en la pàgina 837 de l'esmentada obra on hi ha la descripció original.
L'orella d'ós ha tingut una història nomenclatural una mica moguda, que ara no tractarem, fins a arribar al nom actual de Ramonda myconi.
És una planta endèmica del nordest ibèric que està protegida i es pot fotografiar i dibuixar, però no pas arrencar ni recol·lectar.

[Text i foto: © Josep Nuet Badia]



dissabte, 23 d’abril de 2016

Per Sant Jordi... una rosa


Avui que celebrem la festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, ofereixo a les meves amigues i lectores del blog i als amics que celebren la seva onomàstica, una rosa.

El roser alpí (Rosa pendulina) a l'obaga d'Adraén.

Es tracta del roser alpí, que té una flor de color carmí molt intens i molt poques espines. La rosa de la foto, sobresurt d'una catifa de boixerola que cobria tot el sotabosc de la pineda de pi negra on arrelava.
És un petit arbust, que viu als matollars de neret i de boixerola, als boscos de pi negre i a les tarteres, a la part alta de l'estatge montà i a l'estatge subalpí dels Pirineus i Prepirineus, entre 900 i 2.400 m. Aquí podeu veure'n la distribució geogràfica als Pirineus.
És un gènere botànic de força complexitat a causa d'hibridacions i introgressions entre espècies properes. Històricament ha estat objecte de diferents revisions dutes a terme per Francesc Masclans (1961) i també per Carlos Vicioso (1964), que han anat ordenant la taxonomia del gènere. La revisió més recent és la de Flora Iberica, que podeu consultar aquí.   

[Text i foto: © Josep Nuet Badia]

dijous, 21 d’abril de 2016

Petit atles de vegetació de Catalunya


Ja ha aparegut el Petit atles de vegetació de Catalunya, que he confeccionat amb l'amic i col·lega Valentí González, amb qui dirigeixo l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya.

La portada del Petit atles de vegetació de Catalunya

Aquest projecte que tenia, in mente, des de fa molts anys s'ha pogut materialitzar aprofitant que aquest any el curs de primavera que fem amb l'Escola de Muntanya versa sobre la vegetació de Catalunya.
Es tracta d'un llibre que explica de manera documentada i entenedora el conjunt de la vegetació catalana situant-la dins la vegetació europea i mostra amb força detall les grans unitats de vegetació potencial que conformen el conjunt de la vegetació de Catalunya.
Aquí teniu unes quantes pàgines perquè us feu càrrec del contingut del Petit atles.


Pàgina del mapa del domini de la sureda
Pàgina de l'inici del capítol del domini de la fageda i del bedollar
Pàgina de la taula de les plantes principals
dels boscos caducifolis humits
Pàgina de la darrera part de l'avetosa


Fitxa tècnica

Dimensió: 190 × 190 mm
Nombre de pàgines: 104
Impressió: a tot color
Coberta: a tot color, plastificada i amb solapes
ISBN: 978-84-608-6451-6
Venda: a Bubok Publishing, S L

La publicació està editada pels autors i s'imprimeix pel procediment de impressió sota comanda, de manera que només el podeu adquirir per Internet directament a l'empresa que l'imprimeix. Aquest sistema ens permet als autors no estar sotmesos a la recerca o disponibilitat de finançament i poder publicar les obres que fem i que creiem que poden ser interessants als nostres lectors, quan les tenim llestes o pensem que és oportú publicar-les.

[Text i fotos © Josep Nuet Badia]

divendres, 15 d’abril de 2016

Noves dades sobre la flora del Montseny


Acabo de publicar un petit article amb unes quantes plantes que són noves o bé rares de la flora del Montseny. L'he publicat al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, que com sabeu és una filial de l'Institut d'Estudis Catalans, que aplega naturalistes (botànics, geòlegs, entomòlegs, etc.) aficionats i professionals.

Galinsoga quadriradiata,
una espècie nova pel Montseny.


En el treball s'aporten les plantes següents que són noves per a la flora del Montseny:
Astragalus sesameus
Campanula speciosa ssp. affinis
Galinsoga quadriradiata
Oryzopsis paradoxa
Si us interessa consultar aquest treball [NUET BADIA, J. 2015. Notes sobre la flora del Montseny (Catalunya), 1. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 79: 55-57. Barcelona] us el podeu descarregar aquí, en format PDF.

[Text i foto: © Josep Nuet Badia]

dijous, 14 d’abril de 2016

Premi Columna 2015 del Centre Excursionista de Catalunya


La Junta Directiva del Centre Excursionista de Catalunya em va concedir, per unanimitat, el Premi Columna 2015. Aquest premi és la màxima distinció que el Centre Excursionista de Catalunya concedeix als seus associats o entitats per la seva dedicació continuada en la difusió, defensa i coneixement dels valors de l’excursionisme, la catalanitat i de tot el que el Centre representa.
El lliurament del premi es va fer en el transcurs de la festa del 139è aniversari de la fundació de l'entitat, que se celebrà el dijous 26 de novembre del 2015, a les 19 hores, a la Sala d’Actes del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís, 10 principal, de Barcelona.
L'acte l'obrí el president Josep Manuel Puente, que glossà l'efemèride que se celebrava i presentà Miquel Rafa, director de l’Àrea de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya-la Pedrera, que dissertà sobre el tema: «Els reptes medioambientals de la Catalunya independent».
Després, el president, va exposar els motius pels qual se'm premiava i em va fer entrega del trofeu.

El president del Centre, Josep Manuel Puente
m'entrega el Premi Columna 2015.
Mostro el Premi als assistents.

En el trofeu hi ha una placa on consta: «El Centre Excursionista / de Catalunya / en el 139è aniversari / al nostre consoci / JOSEP NUET BADIA / per la seva contribució a l'estudi / de la botànica i per la / publicació dels seus treballs i guies / 26 de novembre del 2016»
Després vaig tenir l'ocasió de donar les gràcies amb el parlament que teniu reproduït, a continuació: 

Benvolgut Josep Manuel Puente, president del nostre Centre, membres de la Junta Directiva, consocis i amics: 

Unes paraules d’agraïment 
En primer lloc us vull manifestar la meva alegria i satisfacció per aquest premi que generosament m’heu concedit. Agraïment especial que dedico a les persones que han fet la proposta i a la Junta que me l’ha concedit. Moltes gràcies. Us estic molt reconegut.
Com comprendreu, és molt gratificant rebre el màxim reconeixement —en aquest cas el Premi Columna, que dóna continuïtat a l’antiga medalla d’or del Centre— de la institució de la qual formes part des de l’any 1969 i a la qual has dedicat moltes hores dels millors anys de la vida.
M’ha fet molta il·lusió perquè no m’esperava res. La Junta Directiva ha valorat generosament la meva aportació a l’entitat. Us ho agraeixo molt. 

He fet un tram d’un camí llarg i fecund 
Si he pogut col·laborar en el Centre ha estat gràcies, inicialment, a dues persones: Francesc Masclans, ja que gràcies a les seves guies la meva afició per la natura es concretà per la botànica, i Agustí Badia, el meu avi matern, que n’era soci. Recordo que, quan anava a casa seva de molt jovenet, m’agradava mirar la col·lecció del Butlletí. Lògicament, quan em vaig fer soci d’un club em vaig fer soci del Centre.
En el Centre he fet molts amics, amb els quals he col·laborat i que, per a mi, han estat una font inesgotable d’intercanvi i d’amistat.
Estic orgullós d’haver estat deixeble de Ramon Pujol i Alsina, un home que sabia entusiasmar. Quan va morir, vam formar el Grup d’Estudis Botànics (1986), que portava el seu nom, amb els amics Hilari Sanz, Narcís Rucabado, ja finats, i Núria Arnan, sortosament entre nosaltres, per continuar el que ell feia amb el mateix esperit. I anys més tard, el vam transformar, juntament amb l’amic Valentí González, en l’actual Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina.
També ara vull recordar amb afecte i gratitud Josep Llaudó, Albert Jané, Josep Velázquez i Joaquim Bordons, dels equips de la revista Muntanya, amb els quals vaig col·laborar durant molts anys.
I, finalment, tres persones amb les quals he col·laborat i gaudit molt escrivint guies de muntanya: Lluís Willaert, Àngels Morell i la meva germana Eulàlia. Per a mi ha estat un autèntic plaer haver pogut treballar i gaudir amb totes tres.
Us haig de dir que em sento molt honorat d’haver participat en la llarga tradició del Centre, en l’estudi de la botànica i la confecció de guies de muntanya. 

El meu nord 
En aquest moment tan especial, si m’ho permeteu, us voldria dir quin ha estat el meu nord, en el Centre, i també fer una reivindicació.
En el meu camí en el Centre, el nord, o millor dit, els meus punts cardinals han estat:
— L’amor pel meu país, la meva pàtria, Catalunya; això m’ha fet dedicar a conèixer-la millor, gaudint-ne.
— Una afició definida en la qual treballar amb rigor i constància, independentment de l’èxit que tingués, comunicant el que sé a tothom a qui li interessi, sense fer grupets tancats.
— Bon humor. Adaptar-me als canvis i, davant dels problemes, no rondinar, buscar solucions, sentint-me lliure per a canviar quan el que feia no m’acabava de satisfer.
— No aferrar-me a càrrecs i evitar estructures innecessàries. Els grups de botànica no han tingut mai estructura orgànica. Els projectes que fem els proposem i els decidim o votem. És més aviat un grup obert d’amics, que gaudim de l’estudi de les plantes, sempre disposats a acollir el qui vol venir i ensenyar-li el que sabem.
He intentat, lliurement, fer el que pensava que podia fer, i sempre he trobat, en el Centre, un espai obert que m’ha permès tirar endavant uns projectes engrescadors per a mi i per als altres. 

Una reivindicació 
Finalment, la reivindicació. 
El Centre té per objectiu la pràctica continuada […] de l’excursionisme i l’acostament al medi natural i cultural de tots els ciutadans […], per a poder conèixer, estudiar, conservar i fins i tot reproduir […] tot el que la natura ofereix de notable […].
Els aficionats hem tingut i tenim encara un gran paper en el conreu de les ciències naturals i l’hem de potenciar més. Aquest crec que ha de ser un dels valors afegits que pot oferir el Centre.
Per la part que em correspon, l’any vinent celebrarem, si Déu vol, trenta anys ininterromputs d’activitat botànica al Centre i els deu primers anys de feina de l’Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina, amb la publicació d’una obra important: La flora de la vall de Saltèguet, en la qual hem treballat moltes persones durant uns quants anys.
Al llarg d’aquest any —i el vinent— duem a terme un projecte, que hem batejat amb el nom de FitoCAT, per a explorar els indrets botànicament menys coneguts de Catalunya i aportar les dades obtingudes al Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya, de la Universitat de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Puc afirmar que l’Equip de Recerca Botànica del Centre gaudeix d’un prestigi en l’àmbit científic professional català, pel seu treball modest, però seriós i constant, que s’ha forjat en les sessions setmanals, les sortides de treball de camp mensuals i als cursos que fem a l’Escola de Muntanya del Centre.
Aquesta és la nostra aportació, però cal que hi hagi més persones aficionades que s’impliquin i treballin en el camp de la botànica i d’altres especialitats naturalistes.
Reivindico, doncs, que les ciències naturals siguin més presents en els clubs com el nostre, perquè el coneixement de la natura a Catalunya encara és molt lluny del nivell dels països avançats. Animo tothom que hi pugui col·laborar a fer-ho. Per la nostra part anirem aportant, amb constància, el nostre gra de sorra.
Moltes gràcies.

El Premi Columna 2015.

Va ser una celebració molt agradable en la qual vaig estar acompanyat de molts amics que van omplir totalment la sala d'actes del Centre. Tot plegat em va fer molt feliç.
Ara a continuar treballant pel que m'agrada i estimo.

[Text: © Josep Nuet; fotos: © Gebran Jamal]

dimarts, 12 d’abril de 2016

Inauguro el blog



Avui inauguro aquest blog personal, que tractarà bàsicament de la meva afició principal: la botànica, sobretot en el vessant de la flora i la vegetació del nostre país.
També podrà tractar d'altres aspectes que cregui que siguin interessants de compartir, com ara la meva col·laboració com a voluntari en el Centre Excursionista de Catalunya, en l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina que vaig fundar i animo amb el meu amic i consoci Valentí González.


La foixarda (Globularia alypum), al Cairat

Text i foto: © Josep Nuet Badia